Una escena anomenada desig

Gairebé una quarantena de bandes han passat per La BSO de VNG entre desembre de l’any 2007 i principis d’aquest any 2009. Totes les edicions han estat publicades amb l’objectiu de reflectir la intensa activitat musical i les inquietuds artístiques dels cada vegada més nombrosos grups vilanovins. La nostra ciutat cada vegada és més coneguda arreu de Catalunya per les seves bandes i festivals musicals, i d’això cal fer-ne difusió.

Biscuit, pares de la moguda vilanovina

Es tracta de bandes representants de diferents estils i pertanyents a generacions diverses, però totes amb una mateixa procedència. Tothom es pregunta si tantes bandes en actiu poden arribar a crear una escena musical. Aquesta ha estat una de les incògnites que s’han volgut resoldre al llarg de l’existència de la secció. Armand Cardona, guitarrista de Biscuit, comentava que no hi ha escena, a part dels festivals no hi ha ni locals de concerts, ni locals d’assaig ni bars per reunir-se amb la gent de l’”escena”. I ja no parlem de managers o segells discogràfics. Si hi hagués tot això, si que hi hauria una escena. La BSO de VNG comparteix l’argument de Cardona. D’altra banda, també és important remarcar la queixa a l’uníson de tots els grups pel que fa a les ajudes i condicions per poder assajar i tocar en directe a la seva pròpia ciutat.

The Lions Constellation, floating in the space of VNG

Si aquesta manca generalitzada se solucionés, potser sí que podríem començar a parlar d’escena. En aquest hipotètic cas, segur que el més adequat seria referir-nos a sub-escenes o dit d’una altra manera, a grups d’amics que formen part de bandes amb certs aspectes comuns. Comencem pels més veterans, Biscuit. La banda de rock&roll es va fundar l’any 93 i actualment acaba d’enllestir el seu quart àlbum d’estudi. Paral·lelament, a principis dels noranta també es va fundar un grup de pop independent anomenat Alias Galor, la cantant dels quals, Xesca Fort, està immersa en un nou projecte anomenat Wundt, amb col·laboració de David Tort, el DJ vilanoví més internacional, que viu entre Los Angeles i Eivissa.

Tokyo Sex Destruction, creuant l'atlàntic com qui creua el Riu Foix

Tant Biscuit com Alias Galor han tingut molts fills que han vist la llum en aquests primers anys de dècada. Tokyo Sex Destruction, grup que ha travessat límits i fronteres, liderat per RJ Sinclair, també a It’s Not Not i The Lions Constellation. El 2009 serà un any especial per aquestes bandes, ja que el cinquè disc de Tokyo i el debut dels Lions veuran la llum. D’altra banda, JM Celorio, bateria de Tokyo i multinstrumentista de Wundt, manté un projecte més personal a través de Fred Galvan & Frida Calo, amb David Charro com a parella de ball. Precisament, Charro és membre de tres grups més. En primer lloc, de The Queen Machine, una gran banda de pop psicodèl·lic, nascuda a partir de les cendres dels desapareguts Flint i actualment força eclipsada pels projectes paral·lels dels seus membres, dos dels quals han estat protagonistes d’aquest passat 2008. Parlem de La Brigada i Gentle Music Men, els projectes de Pere Agramunt i Dani Poveda, respectivament. Les dues bandes han obtingut un ressó notable durant l’any passat –tant a nivell de premsa com de presència a festivals importants-i segur que també el tindran durant el 2009. Un altre grup dins del mateix entorn però amb un estil totalment diferent és The Movidas, el duo més políticament incorrecte de Vilanova, amb el permís de Sangre de Toro. Les dues bandes preparen disc i concerts per aquest any 09.

Gentle Music Men en plena actuació al Festival de Benicàssim

La majoria de bandes citades anteriorment, amb membres nascuts entre el començament dels setanta i principis dels vuitanta, estan totalment relacionades amb el naixement del Faraday, un festival ja referent a nivell estatal. Tot i això, hi ha altres músics de la mateixa generació que, tot i moure’s en un entorn diferent, estan en un gran moment d’esplendor. En primer lloc, és obligat parlar de Suîte Momo, un altre dels protagonistes dels darrers mesos, amb disc de debut al carrer i amb molta projecció. Un cas paral·lel és el de The Bongo Experience i el de David Martínez, bateria de Pupille i Maika Makovski. També podríem englobar en aquest sub-grup a Crueladevil, guanyadors del darrer concurs Jack Daniels; i a altres bandes encara més contundents com Zivil, Kon-Ira, Enoma o Half Time.

Suîte Momo, una sorpresa més que agradable d'aquest 2008

La darrera generació de músics oscil·la entre dos estils força definits. Per una banda, hi ha una afecció general al reggae, manifestada en la consolidació del festival vilanoví Nowa Reggae i en el cubellenc La Mota Festival. A nivell d’artistes hi ha una forta presència de Sound-Systems, amb Urtica Sound com a principal referència. Pel que fa a les bandes, tan sols s’han donat a conèixer The Hotsteppers, formació que va agafar el relleu de Mocambo o Riamba Gang.

El segon estil de la generació de músics nascuda als vuitanta és el punk-rock, en què podem destacar 1UP (abans NuncaJamás) i Random Feelings. Els primers estan enregistrant el segon disc, mentre que els darrers s’estan donant a conèixer a nivell estatal amb el segon EP enllestit. Alguns membres d’aquests dos grups tenen un projecte paral·lel anomenat Los Raggatunning, una orquestra moderna de reggaeton que cada dia compta amb més adeptes i fins i tot surt per televisió. Un dels seus ex-membres, el vilanoví Pau Font, és bateria dels Arangu , un grup de fusió amb nou disc i fent-se un lloc dins de l’escena mestissa barcelonina.

Random Feelings, convertint Vilanova en Califòrnia

D’aquesta generació, encara que més joves, també són els Temporada Alta, banda liderada per Vidal Soler, guitarrista d’Skatacrack, Random Feelings i Doctor Caracol, grup de pop-rock que prepara nou disc. El seu cantant, Marc Sànchez, també segueix immers en un projecte més personal, sota el nom de El Ciclista de Pega. El punk en el seu estat pur també té representants, com 20 Duros, Perdón por la Invasión o La Puta Púa. I si hem de relacionar tots aquests grups “de segona generació” amb algun festival, inevitablement ho farem amb el Manani Rock o el recent Tranuita.

Doctor Caracol, protagonistes del 2009?

Al Garraf també hi ha cabuda pel hip-hop, amb El Role com a principal exponent i amb noves bandes més joves, com per exemple els ribetans Eapcru, localitat d’on també són el grup de pop-rock Bulma. Més complicats de classificar són els Soul Bandit's, una gran banda que ha demostrat que el soul no és només un estil pels més nostàlgics.

Lady Lemon, la gran esperança del rock femení

Ara tan sols queda seguir treballant de la mateixa manera que s’ha fet fins ara, i això passa també per donar oportunitats i tenir en compte els grups més joves, com per exemple Garraf-On o Lady Lemon. Tot i que serà difícil superar els èxits d’aquest 2008, hem de ser ambiciosos i optimistes. A la Vilanova actual li sobra qualitat musical, però falta alguna cosa. Els bons grups hi són, ells ja han mogut fitxa oferint-nos la seva música. Ara potser és el torn d’aquells que no pugen dalt de l’escenari, però el paper dels quals és fonamental per mantenir aquestes bandes. Sense anar més lluny, em refereixo tant al sector públic com al públic en general, valgui la redundància. No cal dir res més. Ens veiem als concerts.